Sortint de Barcelona








Hogol sortint de Barna tb.
Per fi ha arribat el gran dia!! Ara aixó ja no pot parar, jajaja. Són les vuit del matí i en Coyot i jo arribem al velódrom d'Horta, a Barcelona. Aquí és on comença el GR-6 que ens ha de dur fins a Terrassa.
El camí és un xic costerut però força maco. Sembla mentida que a només 4 km de Barcelona puguis trobar llocs tan macos i verds.
En poca estona arribem amunt de Collserola i comencem a baixar per l'altra banda de la muntanya, des d'on podem veure Terrassa (força lluny encara).
Arribem a Sant Cugat del Vallés en un parell d'hores, i ara el Sol ja comença a fer-se notar.

Els girasols de Can Borrell (S. Cugat)
Just abants d'arribar a Sant Cugat passem pel costat del pi d'en Xandri, un pi enorme que té més de dos-cents anys i més de 20 metres d'alçada. Fa uns mesos algun brètol va provar de tallar-lo i cremar-lo, però sembla que, l'arbre, al final es podrà salvar.
El pi d'en Xandri

Hem de pujar per aqui???
A partir de Sant Cugat gairebé tot el camí passa per urbanitzacions i deixem el camí ombrívol del principi. A mida que ens apropem a Terrassa passem per un bosc cremat ja fa uns anys, per la qual cosa no tenim gens d'ombra.
Collserola al fons de tot
Seguim endavant fins les Fonts de Terrassa on trobem la font de Fàtima, la qual cosa ens va de conya. A partir d'aquí deixem el GR i seguim per la carretera fins a Terrassa amb un solazo impressionat. Quatre km interminables més endavant arribem al centre de Terrassa on ens asseiem en un bar a prendre coca cola a manta!
Més tard comencem a buscar on passar la nit. Truquem a la Policia Municipal i allí ens recomanen la pensió 'Puerto Rico'... ui, ui, ui, quin nom més sospitós! Però si ens envia la poli...

Quina set que tenia, tu!
Comencem a pujar per la Rambla Egara per trobar la pensió i al cap d'una estona preguntem a uns senyors grans pel carrer de la pensió. Ens recomanen que agafem l'autobus però rebutjem l'oferta, de manera que ens indiquen el camí. Més tard, en passar per una llar de tercera edat els tornem a veure, tot fent-nos senyals cap a on es troba la pensió :)
Finalment arribem a la pensió. Allà parlem amb l'amo: un senyor gran que, en acabat, va resultar que parlava en català i no en andalús com haviem cregut en un principi (així de clar parlava l'home...)

Som els millors!
Després de dutxar-nos anem a sopar i després de pet a dormir! Són les 22:30, però entre la calor i el cansament no hi ha manera. Potser per això, per animar una mica la nit xafogosa, apareix en escena una senyora al mig del carrer cridant: 'Puta Puta!! baja si eres mujer! que eres una puta y tu marido un cornudo!!' Ja ja ja a grito pelao eh? I s'hi va estar com una mitja hora en aquest plan!
Més tard, ja de matinada, sentim una noia cridar : 'Hijo de puta!' Sembla que algú l'ha deixat tirada perque se sent un cotxe que arrenca i surt pitant. Hmmm, massa emocions pel primer dia...

Pero quina calda nanu!!

Correccions per Manel Aires