Efectivament, dies més tard vàrem començar a treballar en un tema que més endevant esdevindria 'Els Set Pecats Capitals' , la nostre veritable cançó maleïda perque encara ara no està acabada del tot!

La cançó començava amb una intro amb guitarra acústica que ja feia molts anys que al Josep li rondava pel cap. Després d'aquesta intro venia una part de la meva collita que el Josep es va encarregar (com és habitual) de girar-la cap per avall.'Així sona molt raro no?' (vaig preguntar) 'SI!' (va fer ell amb els ulls oberts i cara d'estar flipat!) . I així s'ha quedat! Des-de aquell dia, quan veig que repeteix aquella expressió ja no li dicuteixo res!

Quedava,però molta feina per fer de manera que vàrem quedar per un altre dia. Fou aleshores quan el Josep els va explicar a uns companys nostres de la feina tota la moguda que havien montat a casa seva. Inmediatament es van interessar i li van demanar de poder colaborar. El problema és que a casa no cabia tanta gent de manera que, aprofitant que un d'aquest col.legues tocava en un grup i disponia de local decidírem de quedar al local i ded pas poder fotre més soroll!!.

Així que de cop i volta vàrem passar de duo a quintet. La formació d'ARRAY era formada per: Junior, el bateria; Edu, guitarra? i gresca; Jordi, teclats ; Josep,baix (en prèstec); Joan,guitarra.

Ens hi vàrem estar en aquell local durant uns tres mesos i us parlo del Febrer del 92! Allí on es va 'acabar' la cançó dels pecats i es va començar una altre que per desgracia ha acabat en l'oblit... El Josep es va comprar un baix (per fi!) i la cosa anava de P.m. Inmediatament de començar les sessions ens va apareixer el problema de trobar un nom. Hi havia varies propostes: una d'elles era 'Tal' ,una altre 'Sym', i la darrera opció era 'ARRAY' . De fet durant un temps el primer nom va ser pràcticament el nom oficial del grup.

Al cap d'uns mesos de tocar, un dia van entrar a robar al local i això va provocar que els assaigs es suspenguessin temporalmet.En realitat ja no hem tornat a tocar mai més en aquell local. De mica en mica l'interés general va decaure i cadascú va acabar per anar per la seva banda, de manera que el Josep i jo ens vam quedar com al principi de la història.

Passat Reis del 93 vam continuar el projecte 'Set Pecats' i el primer que vam fer va ser començar a programar la bateria amb la meva caixa de ritmes. Per fer això ens va venir a ajudar en David, un amic d'en Josep que tocava la bateria amb el grup Zhendra. El fet que ell toqués la bateria ens va ajudar molt a l'hora de fer ritmes amb la caixa que sonessin el més possible a un bateria de debò. La feina, però era molt carregosa i avançàvem molt lentament. En Josep va sugerir que podriem provar a fer un altre cançó més curta i de pas aprofitar per dedicar-la a la Lidia, la seva dona. En aquest moment va nèixer 'Dolça Tempesta' , la primera cançó gravada per ARRAY. La idea de la que vam partir era fer dos temes en un: el primer havia de ser canyero i amb força i el segon havia de ser més lent i bonic. Així és la Lidia, quan l'enganxes de bones és la persona més dolça del món, però quan treu el geni... aparteu les criatures!

La base de la cançó es pràcticament tota del Josep mentre que la melodia és absolutament culpa meva. Per la programació de la bateria disposàvem (gràcies a Deu) de l'ajut d'en David, i aprofitant que jo m'havia comprat un sintetitzador també vàrem enredar a la Lluïsa (la teclista de Zhendra) perque ens fotés unes pistes de tecles ven molones. (Els efectes del ven i els trons de la intro son responsabilitat seva).

Més o menys ara és quan apareix la figura del Toni. El Toni és un amic meu de quan anava a l'intitut i fa una porrada d'anys que toca la guitarra. En realitat jo vaig començar a tocar la guitarra per culpa seva i haviem quedat per tocar junts moltíssimes vegades. El cas es que un dia li vaig comentar al Josep de dir-li que vingués a tocar amb nosaltres. I aixó és el que va passar, de manera que ara ja estava la formació d'ARRAY al complert.

Un cop els tres junts vàrem decidir d'anomenar-nos ARRAY i gravar 'Dolça Tempesta' abants del 28 d'Octubre (data de l'aniversari del Josep i la Lidia). Efectivament, la cançó es va acabar al mes de Setembre però encara s'habia de gravar. El Jordi (el teclista inicial d'ARRAY) ens va dir que podiem gravar la cançó a casa seva (no us podeu imaginar el montatge que te a casa aquest paio! ) Així que ja ens veieu un dia carregats amb tots els trastos cap a casa del colega per gravar la cançó. El primer dia vam gravar la bateria i teclats, baix i guitarra rítmica. El segòn dia vaig gravar la guitarra solista. La cosa havia anat força bé perque encara teniem dues setmanes de temps per poder fer el master de la cançó. El problema va ser que durant aquestes dues setmanes no vàrem poder quedar amb el Jordi! O sigui que cinc dies abants del dia 'D' vàrem tornar a gravar la cançó des-de zero! Aquest cop va ser a casa meva (MYHOME Estudios) i la mecànica va ser la mateixa: primer bateria i teclats, baix, guitarra rítmic i guitarra solista. I bé... la cosa va anar molt justeta però el dia 23 la Lidia va rebre la seva copia de 'Dolça Tempresta' amb portada i tot!

A veure: per que hem de ser modestos... per ser la primera i tenint en compte les presses ens va sortir de puta mare, o no ?!!

Els dies seguents van ser força gratificants perque tots els col.legues que escoltaven la cançó (alguns a la força!) ens deien que estava fenomenal, i es clar això anima a base de bé!

Així donçs vem començar un nou projecte, en aquest cas es tractava de 'Lágrimas' una cançó del Toni que havia composat ell solet i que està dedicada a la seva xicota (la Mónica). El primer que varem fer va ser programar la bateria, cosa que per variar ens va dur força temps ja que com que encara no teniem ordinata haviem de entrar tota la bateria nota per nota! Altre cop va venir en David per fotre un cop de ma (encara li quedava humor, depres de la primera!) Pel que fa als teclats, en aquest cas em vaig posar una mica xulo i vaig dir que ja m'encarregava jo sol. Després les vaig passar magres, però l'experiencia en general va ser positiva.

La questió es que entre pitus i flautes el temps anava passant i la cosa no s'acabava mai. Ho teniem tot més o menys lligat pero no rematavem la feia. De mentres però vem fer cançons noves, una porrada de fet, i potser per això vem deixar una mica de banda la grabació de 'Lagrimas'. De fet no tenim cap compromís amb ningú i com que el cos ens demanava temes nous...

Finalment, mirant el calendari vem veure que ja havia passat un any des-de 'Dolça Tempesta' i això ja començava a cantar una mica! . De manera que vam acabar de lligar tot el que encara quedava per lligar i ens vam ficar a grabar 'Lágrimas' El procés de grabació va ser força ràpid, potser massa i tot perque al final la cosa no va quedar gaire bé. En general sonava bé peró ni de bon tros com la Tempesta. De totes maneres ho vam deixar així pensant que més valia alló que no pas res!

Aleshores va arribar 'Colombia'. Aquesta és la primera cançó (i de moment la unica gravada) en la qual vem participar tots tres en la seva composició. Totom va ficar el seu toc personal, tot i que la base principal era del Josep. també és pot dir que és la més extranya o més 'progressiva' i deu n'hi do la de parts diferents que te!

La primera part de totes és la intro, que en realitat la vem fer al final de tot. Aquesta intro la vaig fer jo amb el teclat i un moment d'inspiració. Després al Josep se li va ficar a la seva d'afegir uns gemecs d'una noia en ple acte sexual i després uns crits d'algú que l'estiguessin matant. Si voleu saber com va tenir aquesta idea millor li pregunteu a ell perque jo no en tinc cap!

La veritat és que amb el tema de la noia ens ho vam passar bé perque no sabiem d'on dimonis treure els gemecs que voliem. De seguida varem descartar l'opció de les pelis porno perque aquestes sempre li foten música i la cosa no hauria rutllat. De manera que vem començar a demanar a totes les noies que coneixiem si voldrien amablement grabar uns quants gemecs apassionats per poder afegir-los a la cançó!! I us haig de dir que gràcies a la nostra tenacitat i a la nostra empenta vem conseguir que totes ens enviessin (d'una manera educada) a la merda! Finalment, gràcies també a la nostra passió pel cinema ens vam recordar de la Sally. La Sally de la peli 'Cuando Sally encontró a Harry' (Meg Ryan i Billy Crystal:us la recomano!) En aquesta peli, pels que no l'heu vist hi ha una escena en la que la Sally simula un orgasme en un restaurant. De manera que un dia baixem els tres al video-club i lloguem la peli, conectem el video al multi i graben l'escena, i ja ta!

El crit del tiu també va ser força divertit encara que en aquest cas el vem trobar de seguida, concretament d'un disc de Steve Vai (la cançó comença així...). Be, la conya del crit era quan l'escoltavem a tot taco al cotxe del Josep amb les finestres baixades i parats en un semàfor. Us podeu imaginar la cara que posava la gent que creuava el carrer en aquell moment?? Per no parlar dels limpiacristales!!, aquests passaven de llarg!!!

Un cop que acaba tota la parania comença el tema en si. Aquesta és la part que dona el titol a la cançó perque el Josep sempre ha dit que aquesta part li sonava a música sudamericana i en plan de conya li vam posar el nom de Colombia, i al final es va quedar amb aquest nom. En aquesta part comença a sonar la bateria, que com molt bé posa en els crédits la va fer el Josep nomes en un cap de setmana!!

Més endevant arribem a la part dels dialegs, on s'escolta una persona parlant en castellà i un altre en anglés. Be, el que parla en anglés en realitat és el Toni i l'altre és el Josep. La idea de posar les veus la vàrem tenir quasi al principi de tot, el que no teniem ni idea era el que haviem de dir. En un principi la idea era gravar un noticiari castellà i un anglés i barrejar-ho però com que la cosa no ens va convencer ho vam fer nosaltres. La idea bàsica era parlar d'un mateix fet enfocant-lo des-de dos punts de vista oposats. Així podeu sentir al Colombià que està força emprenyat per un succes que ha passat al seu pais mentre que pel reporter anglosaxó és tot el contrari. No se si al final va sortir tal com voliem o que però el cas és que la idea era aquesta. Un cop que ja ho teniem tot acabat ens varem adonar que havia una de les dues veus que acabava de parlar abants que l'altre i això no ens acabava d'agrada. De manera que vaig començar a rebre 'pressions' per que acabes d'omplir l'espai buit amb a lguna frase, i davant tanta insistencia al final vaig gravar la ara ja famosa frase 'Pues esto está de puta madre, eh?' si us fixeu amb atenció ho podreu sentir!

Just al acabar la frase comença el dialeg de les guitarres on jo faig una frase i el Toni em contesta amb un altre. Aquesta part va ser idea del Toni i durant un temps cada cop que la tocavem ens quedavem tots flipats! Després d'aixó (un altre idea del Josep) ve una part en que sembla que la cançó sobtadament s'ha de tornar més heavy, però no! és una quedada! en realitat ens fiquem en una part que més aviat sembla una rumba (per aixó li diem la part rumbera!)

I ara ja tornem a estar en el tema principal, amb el detall de fer les dues parades (tipus Rush) deixant al Toni sol i enganxant-se després per acabar amb l'ultim PATAPAM! passat pel meu processador d'efectes per donar-li aquest so més expectacular.

Després de gravar Colombia ens vam ficar altre cop amb Lágrimas per tornar a gravar-la d'una manera més satisfactoria, i bé... tot i que ja estava tot fet i només s'havia de tornar a gravar el cert es que fins l'any seguent no la vem acabar!! No està malament no? Surt a un promig de una canço cada any! Normal: com que els fans no ens foten canya... El fet és que ara ja l'hem gravat altre cop i aquesta vegada sona força millor que abants. En la pàgina de la nostra 'discografia' veureu que posa 1994, que és l'any en que es va gravar per primer cop. La segona versió i definitiva és de l'any 1996

Bé i ja hem arribat a l'any 97. Aquest ha estat un any ple d'esdeveniments, el més rellevant però és el neixemnt de la Ruth: la filla del Josep i la Lidia. Es per aixó que aquest any en Jos ens ha deixat una mica de banda però segur que ben aviat li agafarà el mono i tornarà a girar-nos les cançons! De mentres, per no rovellar-se massa el Toni ens hem dedicat a fer versions d'algunes cançons i hem gravat una d'elles: The Oz, del disc de Steve Morse 'Coast to Coast' (us el recomano a tots). Com que no podiem comptar amb l'ajut del Josep el Toni va sequenciar el baix i la bateria, mentre jo m'encarregava de la part de teclats. Després ho vem juntar tot, gravar i finalment afegir la guitarra del Toni. El pobre es va estar barallant amb la part del solo perque Deu n'hi do la canya que té! Al final s'en va sortir perfectament i ala: ja tenim un altre tema al cabàs!

Ara m'agradaria parlar-vos de 'Rainy Day'. Aquesta cançó no és d'Array però jo la poso perque li tinc molt de carinyo. La cançó (per variar!) està dedicada a una antiga amiga meva i la vaig fer per intentar ajudar-me a guanyar-me el seu cor. La vaig grabar amb uns mitjans molt rudimentaris ja que aleshores no disponia de processador d'efectes ni multipistes. El que vaig fer va ser conectar en meu ampli a la pletina del meu equip i gravar la guitarra rítmica. Després vaig grabar la melodia mentre feia sonar l'acompanyament en un walkman. Tot i així em va sortir molt bé. Em va costar moltissim i gairebé em vaig estar dos mesos per gravar-la tota (a un promig de una hora per dia). Suposo que en part és per això que m'agrada tant. I pel que fa a la noia... la cançó li va entussiasmar i fins i tot es va emocionar però ai!, no n'hi va haber prou i va acabar passant de mi (coses de dones!)

Això és ja història, com històrica va ser la primera actuacio no-ofical d'ARRAY.I dic no-oficial perque el Toni no va tocar amb nosaltres. La cosa va passar durant el casament d'un amic comú del Josep i meu. Durant el banquet, després dels postres en Pepet i jo vàrem descarregar tota la nostre energia musical sobre els convidats. Degut al poc temps de que disposavem només vam tocar dues cançons: Dolça Tempesta i un tema que teniem a mig fer, acabat a corre-cuita. El seu tìtol coloquial és 'Africana'. I com ho vau fer si el Toni no estava, us estare preguntant. Donçs perque vàrem tocar sobre pistes grabades, es a dir que el Josep i jo tocavem en directe però la bateria, els teclats i la guitarra del Toni estaben pre-grabades, una mena de playback vaja! Les dues cançons ens van sortir força bé, tenint en compte que era el primer cop que tocàvem davant de públic i que estavem una mica acollonits. La resposta del 'public' també va estar molt bé i fins i tot hem captat algun que altre fan!!

I ara ja l'unic que ens queda és poder fer el debut oficial d'ARRAY. Després qui sap??