Aquí comença el GR-2
Tots els dies passa igual!! Al matí, a primera hora sembla que m'hagi de menjar el món, però de mica en mica em vaig desinflant. Tota la culpa és del sól home!! que m'esclafa contra el terra com a una formiga!
Avui he sortit d'Aiguafreda a les 7:50 i he arribat a Seva (14 km) a les 12:30 altre cop fet una coca. Allí m'he fotut un entrepà de pa amb tomàquet amb pernil (ja sabeu, com les espinaques del Popeye) i després de reposar una estona he seguit cap a Taradell.
I just quan arribo a Taradell, comença a ploure. Primer poquet, però després....
AIXO EM PASSA PER BOCASSAS COLLONS!!! Tant de queixar-me del sól, donçs té, ara pluja! jajajajaja.
Atenció: no us perdeu els primers intents del Hogol per posar-se la capalina a la plaça major del poble, provocant el (diguem-ho així) somriure dels simpàtics habitants d'aquesta contrada (que es partien el cul, ostia!!)
Al final faig relluir el meu orgull i llenço la famosa frase: 'A pendre pel cul el coi de capelina!!!' just en el moment que la començo a plegar i marxo a un portal del poble per guarir-me de la pluja.
Sembla que al clima li fa molta gràcia tota aquesta situació perque cada cop plou més i més i més...
Bé, però al final para , ehhhh????

Pero que gigantes,
si son molinooos!

Veieu la marca?
Com que a Taradell no hi ha lloc per dormir començo a caminar cap a Sant Julià de Vilatorta. A mig camí sembla que vol tornar a ploure. Aquesta vegada la meva lliuta personal amb la capelina (lluny de mirades burlesques) acaba amb èxit i per fí me la puc posar.
Segueixo la carretera que porta a Vic durant 5 km que no s'acaben mai (ara els que es parteixen de riure són els conductors, quina gent més alegre aquests de l'Osona).
La veritat és que posats a escollir, m'estimo més la pluja que el sól i ara em trobo força millor (i mullat tb).
Finàlment arribo a la cruïlla per anar a S. Julià, 5 km mésssss!! Tot i així el fet d'estar en la carretera bona i també que fa una molt lleugera pujada m'anima força i em fa pujar el ritme, el qual al final esdevé gairebé frenètic!
Quan arribo al poble faig algunes trucades per trobar lloc on dormir. Truco a una fonda i em diuen que cap problema.
Quan em presento al lloc en qüestió resulta que és d'ALTO STANDING :) i jo amb aquella pinta! Em porten a la meva habitació amb TV i tal i jo no goso no a trepitjar la moqueta del terra !! jaja. Hmmmm qui alucinarà més? Jo o la tia de la fonda? ...

A que surt l'Obelix d'aqui darrera?