El 17 de Març és el dia de Sant Patrick, la festa nacional d'Irlanda i de tots els irlandesos. Es per això, que a Nord-amèrica (degut a la gran quantitat de persones amb arrels irlandeses) també es celebra d'una manera força intensa.

Sembla que aquest és l'unic Sant que es celebra a Estats Units, tot i que igual que per Sant Jordi a Catalunya no és dia festiu. Així és que aquest dia ens vàren dur a un pub irlandés per poder celebrar el St. Patrick tal com Deu mana. Una de les tradicions d'aquest dia diu que totom ha de dur alguna peça de roba de color verd, de manera que la Castiza ens va uniformar amb unes samarretes ben verdes que va comprar en el mateix pub. Un bonic detall i un bon record.

I per bon record el de la rossa de la foto. La chica Budweisser va arrassar el local i al sortir del local cada cop que feia una passa es sentia un 'crunch' 'crunch' molt raro. Quan vaig mirar el terra vaig veure tot de trossets de cors trencats! Wow aquesta noia és massa! I a mi que no m'agrada la cervesa...

Com ja suposo que uus imagienu, al local hi havia un ambient de nassos. I nosaltres com tots, bebent sidra (Cider) o Guinnes com també demana la tradició, mentre una mini-banda ens cantava cançons tradicionals irlandeses. I de mica en mica (perqué serà...) ens posavem cada cop més contents. I si no mireu la foto de la Castiza i en Patrick (el 'respectiu' de la Castiza).

Però en tota festa sempre hi ha el típic sonat que ha de donar la nota. I no se perque crec que vaig ser jo. La cosa va començar quan vaig pensar que hauria estat molt bona idea portar una barretina (tot i que no és verda) com a mostra de la cultura catalana i en mostra de confraternació dels diferent pobles i cultures europeus (aquí és que ja anava una mica pet...) El cas és que no tenia cap barretina a mà, de manera que quan la castiza em va donar la samarreta verda vaig pensar: 'que dimonis podria fer ara amb aquesta samarreta apart de posar-me-la?' Aleshores, d'una manera sobtada i espantosament enígmàtica (aquí encara anava més pet...) vaig agafar la samarreta i li vaig fer un nus per la meitat i me la vaig ficar al cap pel forat del coll, de manera que quedava com una mena de barretina de color verd. De fet. més que una barretina verda semblava una samarreta verda amb un nus i encasquetada al cap per forat del coll a modo de barretina verda, però que voleu? Es el que vaig trobar!!

Bé, i per que no? Un dia és un dia. A més a més el món avança gràcies als que trenquem esquemes. A la gent del local li va agradar força la meva pensada. Ves a saber si l'any que ve totom apareix amb barretines verdes... Es que no es pot ser original!