D'acord, ja hem arribat a Washington. Abants de res us faig una mica d'explicació d'acord?
Tot el més conegut i famòs d'aquesta ciutat es troba en una mateixa avinguda: 'The Mall'.
Si mireu la foto ho veureu molt més clar (per cert, us recordo que si clickeu sobre les fotos
les podreu veure ampliades. Jajajaj! ai senyor que pardillus que sou!)
Ja l'heu vist? Molt be! Aviam: La foto està presa des-de davant del monument a Lincoln, que
com podeu veure és el final del Mall. A uns 300 metres rera meu hi ha el monument als
soldats de la guerra de Korea (això seria a la dreta de la foto). A la mateixa alçada però
a la banda de l'esquerra hi ha el de Vietnam. Allà a la quinta òstia es veu l'obelix...
digo l'obelisc (Washington Monument). Si al arribar allí mireu a l'esquerra us trobareu de
cara amb la Casa Blanca. Seguint recte pel Mall arribem al museu de l'aviació (tranquils
que hi ha fotos de tots aquests llocs) i si seguim caminant uns quants Kms més fins al final
arribarem (amb més pena que glòria) al Capitoli (es veu a la foto al fons de tot).
Vaja, com que veig que no us entereu de rés per més que ho intento, aqui us poso aquest mapa
a veure si així ho enteneu millor.
En aquesta ciutat hi ha monuments de la meitat dels presidents del país. Bé, la meitat no
però Deu n'hi do. El primer que vàrem veure és el de Lincoln. Com podeu veure ho han montat
una mica en plan Partenon (salvant les distancies). Hi ha unes escales que et porten fins
l'entrada on hi ha una mega estatua del president.
Tenint en compte el nombre de graons que s'han de pujar no m'extranya que el senyor Abraham
aparegui assegut. En tot cas l'estatua és enorme, encara que a la foto no ho sembli ja que
no hi ha cap punt de referècia, però jo diria que el seu genoll em quedaria força més amunt
del meu cap (que normàlment és a uns 185 cm del terra).
Senbla que aquest monument es bastant posterior al de Vietnam, tot i que cronològicament la
guerra de Korea és anterior. El monument consisteix primerament en un mur de marbre
on hi ha grabat imatges d'alguns soldats, alguns de cos sencer, altres només la cara.
Es bastant impactant.
Al costat del mur hi ha una sèrie d'estatues de tamany real de soldats en acció de caminar
per un camp d'arròs. Al terre hi ha unes lloses de marbre que reflexen la llum i donen la
sensació que és tracta d'aigua. L'efecte està força lograt.
Seguint amb la temàtica de murs de marbre, ara arribem al monument de Vietnam. En aquest
cas al mur hi ha grabat tots els noms dels soldats nord-americans que vàren morir.
Aquesta és una de les fotos d'aquest viatge que més m'agrada.
Com podeu veure en aquesta altre foto, el mur és força llarg i per tant el nombre de gent
que apareix en el mur és molt gran també.
En els dos extrems del mur hi ha una mena de guies telefòniques on apareixen tots aquests
noms. Així quansevol persona pot localitzar fàcilment el lloc on es troba el nom del soldat
que estigui buscant. També et donen un full de paper i un llapis. Col.locant el paper sobre
el mur i escribint amb el llapis el relleu del nom que hi ha al mur passarà al paper.
La veritat és que això de la Casa Blanca és una mica una estafa perque és molt més petita del
que sembla. A més a més la part més coneguda (la que surt sempre a la tele i a les pelis) és
la de redera.
Això us ha sonat oi que si? Molt bé ara us ensenyo l'entrada principal i ja em direu que us
sembla...
Vaja, no se vosaltres però a mi no m'agrada pas massa. No m'extranya que els alienígenes de
'Independence Day' li fotesin un pinyo a la casa.
Aquest és el famós obelisc de D.C. Jo no savia que fos un monument en honor del Jordi. Tampoc
savia que no hi ha (ni pot haber) cap edifici més alt que l'esmentat monument.
Al voltant hi ha un cercle amb banderes de USA (una per cada estat) i sembla que un cop a
l'any es canvien per les banderes pròpies de tots els estats del pais.
La primera reacció al entrar al museu i veure tots aquells avions penjats del sostre va ser
de sortir corrents!! Aleshores vaig recordar que no em trobava a Espanya i que segurament els
avions estaven ben lligats i no tenien pq caure... bufff.
En tot cas imagino que si l'Asterix nomès te por de que el cel li caigui al damunt, als
encarregats del museu els ha d'amoinar més que els caigui un trasto d'aquests al cap.
Sigui com sigui el museu es força espectacular o com a mínim original, no? A més a més
l'entrada és de franc així que qué més es pot demanar? Ah! i com que aquí la gent és educada
no vaig sentir alló de 'Arturito!! baja de ahí ahora mismo!!'
Jo m'ho vaig passar de conya! Serà perque m'agraden molt els avions i això de volar. Però no
vos penseu pas que només hi havia avions, no. Just a l'entrada del museu hi ha una pedra
selenita, es a dir: una pedra de la Lluna. Un tros de roc lunar amb uns dos o tres milions
d'empremptes dactilars terrestres, perque havia una cua de collons per tocar-la!
Això sí que és una edifici com cal i no aquella cutrada de la Casa Blanca! Ja des-de la
distàcia impresiona, oi que si?
La llàstima és que vàrem arribar molt cap al tard i ja no es podia entrar, així que ens
quedem només amb l'especte extern.
