Recordo que quan era petit la meva mare sovint em deia que tenia acudits de 'bumberu', es a dir que sempre tenia idees extranyes. Jo sempre havia pensat que les meves idees no tenien res d'extrany. Hem sortien espontaneament de no se sap on, de manera que si una idea et ve al cap d'aquesta manera no crec que es pugui considerar extravagant. El cas és que durant el mes d'Agost de 1998, uns mesos després del meu vitage a Estats Units i just a la meitat de les meves darreres setmanes de vacances una d'aquestes idees va arribar a la meva consciència.
Era un divendres per la tarde i com us dic ja duia una setmana de vacances consumida. El panorama per la seguent no era massa engrescador i vaig pensar que era una llàstima cremar-la d'aquesta manera tant lamentable.
Aleshores va venir la idea: tornar a USA!!! Ara fa bon temps i encara queden coses per veure i xerés per beure!. Xerés=Castiza? Ho heu encertat! Pero ja que ho fem fem-ho bé: res d'avisar-la, que sigui una sorpresa. Vaig tancar el ulls i vaig imaginar-me l'escena: Truquen a la porta de casa de la Castiza. Ella obre i es troba amb l'ultim dels Hogol i la seva inseparable motxil.leta. Ni equipatge ni maletes ni punyetes, solsament la càmera de fotos (indispensable).
Era massa irresistible... Vaig sortir corrents a comprar el bitllet d'avió. Eren gairebé les vuit del vespre de manera que vaig decidir anar a l'agencia de viatges de 'El Corte Inglés' (allí tanquen mes tard). Quan arribo demano un bitllet BCN-DC i la tornada és clar...
- Per sortir quan? Demà!
I aquí va aparèixer la meva bona estrella perque contra tot pronòstic SI havien bitllets per l'endemà a Washington, de manera que sense pensar-m'ho dos cops els vaig comprar.
El més dificil ja estava fet. No calia preocupar-se per les maletes perque no en duria cap, ja compraria roba i tot el que calgués allí...
- Ostia!! Necessito calers per poder comprar!! Dolars dolars, necessito dolars!
Tranquiiiiiiiiiil xaval, tens les Rambles a dues passes i allí tens llocs on canviar divises per donar i per vendre.
- D'acord això ja està, que mes???
Ah! si, és clar hauré d'avisar als meus pares.
- Hola? no no... demà no puc venir a dinar. Que perqué? Home, perque m'en vaig als Estats Units...
Si, si, ja ho tinc tot preparat. Ells em vindran a buscar (jejeje...)
D'acord, ja trucaré.. Deu!
L'endemà per la tarda en Hogol arriba al continent americà per segon cop en pocs mesos. Agafa un taxi que el duu fins on viu la seva amiga.
Quan falta poc per arribar li demana al taxista iraní que s'aturi, paga i baixa del cotxe. No vol arribar a la casa en taxi: crida massa l'atenció i pot espatllar la sorpresa.
Comença a caminar per la carretera i per aquelles causalitats de la vida passa per devant del cuartel de bombers del poble. S'atura i aleshores pensa si realment la seva mare tenia raó quan li deia que tenia acudits de 'bumberu'. Aleshores somriu i pensa per si mateix que potser si que ho son però que això no vol dir que no siguin bones idees.
La cara que va posar la Castiza al veure'm i la fantàstica setmana que vaig passar altre cop a casa seva no van fer sino confirmar-m'ho.
I es que com diu una dita hogolenca... 'Has de tenir prou seny per saber quan has de fer una bogeria'
